Pel Gargall 2010, el col.lectiu ha triat la forma d’una instal.lació per a presentar el seu treball. L’
Acumulació és un sistema fet de sistemes fets de sistemes, una pila de deixalla electrónica
provinent de deixalleria, de circuits interconectats que es modulen i parasiten entre ells de forma
autónoma, constituint finalment un gran circuit amb personalitat pròpia.
És una instal.lació rizomàtica, és a dir, tot pot passar i no sabem ben bé què ni com, el que fem és
promoure la interacció entre aparells i circuits, obrir possibilitats. Està en un estat de permanent
potència, de permanent possible devenir, sigui quin sigui.
Treballem per afavorir l’ autonomia de les màquines, els accidents i l’ inesperat.L’ acumulació està
oberta a ser manipulada per qui vulgui, i en la seva construcció i ha participat molta gent.
Vol ser un procès, no un treball acabat. Durant les 8 hores que estarà funcionant, pot haver-hi
concerts, podem muntar un taller si algú està interessat o compartir les nostres idees amb qui ho
desitgi, o no. Si portes la teva joguina mirarem d’ integrar-la al sistema.
Perquè deixalla?
El nostre sistema capitalista de consum desaforat produeix milers de tones anuals de deixalla
electrónica que és reciclada en condicions insalubres per treballadors del mal anomenat “tercer
món”. Desfer a peces un ordinador al mal anomenat “primer món”, costa 20 dòlars, i a la Índia o la
Xina en costa 2 **. Molts d’ aquests aparells funcionen perfectament o són fàcilment reparables,
constuituint un clar malbaratament de recursos i diners que obeeix únicament a interessos
económics. Val a dir que paralelament a aquesta dinàmica, comprovem la clara disminució de la
qualitat dels components utilitzats per a la construcció dels aparells per a ús general.
És interessant, doncs, de poder accedir a aquesta tecnologia devaluada però reutilitzable, i retreballarla
per a altres usos. Ens interessa aprofitar el que la nostra societat llença, per a crear
aparells de nou valor i ús. Obtenim aparells únics, resultat d’ una llarga cadena de casualitats, que
ens solen portar lluny dels sons de màquines o software “pre-cuinat”.
Perquè soroll?
El soroll és l’ altra cara de la música, és un espai residual on tot és possible. El soroll conté un
univers de textures, sons, ritmes i estructures musicals que no esperen ser homologades per ningú.
Que no necessiten agradar ni seduir ningú.
Sovint el soroll es considera indesitjat o residual. Treballar el que és considerat residual implica una
crítica al que és acceptat, consensuat, i per tant el soroll esdevé polític, declaració de guerra, camí
pels marges de la música, interès per lo amagat, per l’ inesperat.
Artefactes sonors: Manel Moral, Jordi Camprubí , Oriol Viladomiu.
Imatge: Llogari Antúnez, Eudald Pla, Ariadna Vallcorba, Miguel Mulero.
Powered by Julien Mieux, Archeopterix, Chip provider, Marseille.
(*) font: Greenpeace.
links:
Col.lectiu: http://www.myspace.com/autonoise
Karl Batterij: http://puaj-ehem.blogspot.com/
Archeopterix: http://www.myspace.com/archeopterix-chip
Eudald Pla: http://eudaldpla.blogspot.com
Steam Monkey: http://pbute.blogia.com (Actualitzat)

Crónica (Regió7)

Videos de l’Acumulació al Gargall 2010:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: